Finques que es van segregant i transmetent sense inscripció registral

finca ter

Aquest cas real és un interessant exemple d’una finca no inscrita al registre de la propietat, de la que hi ha hagut varies transmissions al llarg dels anys. Expliquem el llarg procés que es va fer per regularitzar la situació de la finca dels clients.

Tenim una finca 2, que no existeix com a finca registral, nomes ens podem orientar en la seva  situació per la cartografia cadastral on està correcte la seva titularitat cadastral, i veurem si coincideix amb la delimitació real. Segons la documentació que ens aporta la propietat, veiem que la finca prové d’una matriu sí inscrita amb el seu número registral.

Comencem mesurant  sobre el terreny la porció de finca dels clients, i la seva matriu, veient que en el límit nord, és el riu Ter a prop de la desembocadura al mar, per tant possiblement tindrà algun afecció.

Un cop extreta la informació gràfica obtinguda dels treballs topogràfics de camp, i grafiada la finca segregada i la seva matriu, obtenim la superfície real d’aquesta darrera. (25.000 m2)

Analitzant les escriptures veiem, que la finca matriu, única registrada, té una superfície registral de 13.000 m2, quan la seva realitat inicial es de 25.000 m2, i dic inicial perquè originalment limitava just amb la llera del riu, i ara té afeccions que veurem mes endavant.

Per tant el primer que ens trobem és un excés de cabuda.

Posteriorment, la finca matriu es va segregar en 5 porcions iguals de 2.600 m2 cada una, que ja no es van inscriure degut a l’excés de cabuda de la matriu. To i no estar inscrites, de les 5 segregacions i 5 propietaris diferents, al llarg del temps, en van anar fent diferents compravendes, noves segregacions i agregacions que evidentment no quedaven inscrites al Registre de la Propietat, nomes quedaven actualitzades al Cadastre.

En col·laboració amb el notari i l’advocat, vam preparar l’informe i plànols, visat per Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnic en Topografia, per iniciar el procediment d’excés de cabuda de la finca matriu, que permetria regularitzar a situació registral i desencadenaria la inscripció de la resta de transmissions realitzades notarialment al llarg del anys.

També s’havia de tenir en compte, que tot i que la finca matriu havia tingut una superfície real de 25.000 m2, la realitat del moment era diferent, segons la llei de costes, al trobar-nos amb el límit del riu just a la desembocadura d’aquest, i segons atermenament documentat, havíem de  situar la línia del domini públic marítim terrestre a 100 metres del cap del talús de la llera del riu. Per tant la finca es quedava amb 15.000 m2, i les 5 segregacions inicials amb 3.000 m2.

Finalment, després d’inscriure la finca matriu amb la superfície real, que curiosament coincidia amb la superfície cadastral (de les 5 parcel·les juntes), es vam poder inscriure la resta de transmissions.

Cal puntualitzar també, que es va tenir que demanar a l’Ajuntament corresponent, un informe de la no necessitat de presentar un projecte de segregació  de la finca matriu, al haver practicat la segregació abans de l’actual llei.

Esperant que aquest hagi sigut un exemple del teu interès, pots deixar qualsevol comentari al respecte aquí mateix, o contactar per mail a mmoll@molltopografia.com

Properament:

Seguirem compartint casos reals que ens anem trobant cada dia, per apropar-te una mica mes al mon de la topografia de propietat, o topografia de conflictes…

Per estar al dia en temes de propietat et pots subscriure al Blog o seguir-nos a Facebook, Twitter i Linkedin

Casos reals: Camí públic convertit en privat?

Aquest cas real que vull compartir, tracte d’un petit camí interior d’una parcel·la privada, que s’estava reclamant com a públic. Tot i que en un primer moment,  tots els indicis històrics l’apuntaven com a tal, es va poder demostrar que a l’actualitat era un camí privat i sense sentit el seu ús públic.

Des de fora, pot semblar que tots els casos son iguals o mols semblants, però la veritat es que cada encàrrec que arriba, té les seves particularitats i te tots se n’extreuen experiències noves.

Posem-nos en situació, dues petites parcel·les de la mateixa propietat llindants entre sí, oficialment, la parcel·la del nord és urbana amb una casa, i la parcel·la del sud rústica. A la realitat, les dues parcel·les s’estan utilitzant con¡m a una sola, i la part rustica és zona d’aparcament i jardí de la casa. S’accedeix a la casa per el camí que separa les dues parcel·les que es pot continuar fins la plaça de l’església i aquí comença el conflicte…mirant el croquis s’entén millor.

20170205_115221

L’Ajuntament, recolzat per alguns habitants del poble, reclamava aquest petit pas perquè acaba  a la plaça de l’Església, i era utilitzat antigament per anar al cementiri, encara que en l’actualitat aquest ja no existeix. Aquest primers indicis sí que ens portàvem a pensar que el camí va ser un pas de vianants o carros, per tan públic, al arribar a un lloc públic (església, cementiri…)

Però la realitat actual, és que aquest suposat camí, comença a la carretera principal coincidint amb l’inici de les parcel·les , ocupant la mateixa longitud de les parcel·les, aproximadament uns 50 metres, i arribant just la plaça de l’església, on antigament hi havia el cementiri que ara ja no existeix.

Altres indicis a favor dels meus clients (els propietaris d’aquestes parcel·les), és que el camí no tenia cap nom, segons la història registral consultada, els camins acostumaven a tenir algun com ben conegut per els habitants com, camí de l’església o camí del cementiri. Tampoc es va trobar cap document gràfic en el que sortís inventariat el camí en conflicte, ni al cadastre actual ni al cadastre històric. I em mes important actualment, que no existeix cap motiu per passar per allà, dins d’unes parcel·les, quan l’accés a l’església és i també era antigament per la carretera principal situada just al nord de la parcel·la urbana.

La conclusió que arribo, com en la totes les feines, és que s’ha d’estudiar mot bé cada cas i aprofundir al màxim, ja que aquest conflicte, comentat per sobre, donava a pensar que el camí és públic nomes per arribar a un lloc públic, i els propietaris d’aquestes parcel·les ara estarien veient com pot passar qualsevol per davant de casa seva sense cap sentit.

Com a pensament personal, no tècnic, es que poder els antics propietaris de les parcel·les deixaven passar als morts per no anar per la carretera general a la vista de tothom, i que el traçat era mes còmode per maniobrar amb els carros de morts.

Esperant que aquest hagi sigut un exemple del teu interès, pots deixar qualsevol comentari al respecte aquí mateix, o contactar per mail a mmoll@molltopografia.com

Properament:

Seguirem compartint casos reals que ens anem trobant cada dia, per apropar-te una mica mes al mon de la topografia de propietat, o topografia de conflictes…

Per estar al dia en temes de propietat et pots subscriure al Blog o seguir-nos a Facebook, Twitter i Linkedin

Acta d’Atermenament o Acta de Deslinde

L’ Atermenament es realitza quan existeix una discordança sobre el lloc exacte on s’ha de situar la línia que delimita una o mes finques confrontants, en qualsevol cas mai indicarà qui és el propietari de la finca.

L’acta d’Atermenament és el document que signen les parts implicades i que defineix la situació de límit entre les finques, acostuma a anar acompanyat del plànol topogràfic on es descriu de forma gràfica la definició dels límits confrontants.

L’Atermenament pot ser Particular o Administratiu (Oficial).

ATERMENAMENT PARTICULAR

Es realitza entre propietaris particulars quan existeix una indefinició del límit de la finca. A part de mesurar topogràficament la finca, tant si és urbana com rústica, es consideraran i estudiaran Nota Simple Registral, Escriptura, Testimonis coneixedors de la zona, Senyals del Terreny com marges, arbres, línies elèctriques, etc.

Per realitzar un Acta d’Atermenament amistós entre propietaris, es seguiran els següents passos:

  • Citació formal dels propietaris de les finques confrontants
  • El perit topògraf, o perits topògrafs si totes les parts l’aporten, estudiarà tota la documentació i efectuarà la medició necessària de la zona en discordança. A poder ser realitzarà l’amidament del perímetre de totes les finques implicades per descartar errors en superfícies.
  • Es replantejarà el límit resultant i si els propietaris estan conformes es signarà Acta d’Atermenament i Afitament (col·locació de fites estables i fixes).

L’Atermenament Judicial es realitzarà quan els propietaris no arriben a un acord en l’Atermenament amistós i ve regulat en el Codi Civil i la Llei D’enjuiciamiento Civil.

ATERMENAMENT ADMINISTRATIU (OFICIAL)

Es realitza entre propietaris particulars i l’administració, l’objectiu és separar el domini públic del privat.

Entre els diferents tipus d’Atermenaments Administratius podem trobar, Termes Municipals, Aigües, Costes, Montes i Vies Pecuareas, cada cas regulat per la llei que li correspon en la matèria.

En un proper post entrarem en mes detall en aquests Atermenaments Administratius.

Per acabar voldria citar la legislació que regula l’Atermenament Judicial, ja que en el cas d’Atermenaments Administratius, com hem comentat, existeix més legislació:

Articles del 384 al 387 del Codi Civil

Artículo 384.

Todo propietario tiene derecho a deslindar su propiedad, con citación de los dueños de los predios colindantes.

La misma facultad corresponderá a los que tengan derechos reales.

Artículo 385.

El deslinde se hará en conformidad con los títulos de cada propietario, y, a falta de títulos suficientes, por lo que resultare de la posesión en que estuvieren los colindantes.

Artículo 386.

Si los títulos no determinasen el límite o área perteneciente a cada propietario, y la cuestión no pudiera resolverse por la posesión o por otro medio de prueba, el deslinde se hará distribuyendo el terreno objeto de la contienda en partes iguales.

Artículo 387.

Si los títulos de los colindantes indicasen un espacio mayor o menor del que comprende la totalidad del terreno, el aumento o la falta se distribuirá proporcionalmente.

 Articles del 2061 al 2070 de la Ley de Enjuiciamiento Civil

Artículo 2061.

Puede pedir el deslinde y amojonamiento de un terreno no sólo el dueño del mismo, sino el que tuviere constituido sobre él algún derecho real para su uso y disfrute.

En la demanda expresará si el deslinde ha de practicarse en toda la extensión del perímetro del terreno o solamente en una parte que confine con heredad determinada; y manifestará los nombres y residencia de las personas que deban ser citadas al acto, o que ignora estas circunstancias.

Artículo 2062.

El Juez señalará el día y hora en que haya de principiar el acto, haciéndolo con la anticipación necesaria para que puedan concurrir todos los interesados, a quienes se citará previamente en forma legal.

Los desconocidos y de ignorada residencia serán citados por medio de edictos, que se fijarán en los sitios de costumbre de la cabeza del partido, del pueblo en que radique la finca y de aquel en el que el citado hubiere residido últimamente.

Artículo 2063.

Si el Juez no pudiere concurrir a la práctica del deslinde, dará comisión al Juez municipal del término en que radique la finca.

Artículo 2064.

No se suspenderá la práctica del deslinde, ni del amojonamiento si también se hubiere pedido, por la falta de asistencia de alguno de los dueños colindantes, al cual quedará a salvo su derecho para demandar, en el juicio declarativo que corresponda, la posesión o propiedad del que se creyese despojado en virtud del deslinde.

Artículo 2065.

Tanto el que hubiere solicitado el deslinde como los demás concurrentes a la diligencia, podrán presentar en ella los títulos de sus fincas y hacer las reclamaciones que estimen procedentes, por sí o por medio de apoderado que nombren al efecto.

También podrán concurrir a la diligencia, si uno más de los interesados lo solicitare, peritos de su nombramiento o elegidos por el Juez, que conozcan el terreno y puedan dar las noticias necesarias para el deslinde.

Artículo 2066.

Realizando sin oposición el deslinde, y al amojonamiento en su caso, se extenderá, con separación del expediente, un acta expresiva de todas las circunstancias que den a conocer la línea divisoria de las fincas, los mojones colocados, o mandados colocar, su dirección y distancia de uno a otro, como también las cuestiones importantes que se hayan suscitado y su resolución. Firmarán el acta los concurrentes.

Artículo 2067.

Si no pudiera terminarse la diligencia en un día, se suspenderá para continuarla en el más próximo posible, lo cual se hará constar en el acta.

Artículo 2068.

Del acta se darán a los interesados las copias que pidieren, y se protocolizará en la Notaría del actuario que la autorizó, si fuere Notario; no siéndolo, en la del pueblo o distrito notarial en que radique la finca deslindada, y siendo varias, en la que el Juez elija.

Artículo 2069.

El actuario extenderá en el expediente diligencia de haber tenido efecto el deslinde y amojonamiento, expresando la Notaría en que se hubiere protocolizado el acta, cuyo recibo firmará en la misma diligencia el Notario.

Artículo 2070.

Si antes de principiarse la operación de deslinde se hiciere oposición por el dueño de algún terreno colindante, se sobreseerá desde luego en cuanto al deslinde de la parte de la finca confinante con la del opositor, reservando a las partes su derecho para que lo ejerciten en el juicio declarativo que corresponda.

Lo mismo se practicará en el caso de hacerse la oposición en el acto de la diligencia, si sobre el punto en que consista no pudiere conseguirse en el mismo acto la avenencia de los interesados.

En ambos casos podrá continuarse el deslinde del resto de la finca, si lo pidiere el que haya promovido el expediente y no se opusieren los otros colindantes.

Com a conclusió, una part important que podem extreure de la legislació, és que per Actes d’Atermenament Particular i amistoses, com a Enginyers Tècnics en Topografia i Tècnics Competents Especialitzats, ens serveix de guia per definir el límits entre finques quan els propietaris no arriben a l’acord desitjat, afitant segons els articles 386 i 387 del Codi Civil i evitant així que alguna de les parts comenci un procediment judicial.