Cuántos archivos GML debo entregar al Notario o Registrador

La respuesta es clara: Tantos archivos como parcelas afectamos.

El objetivo o finalidad del archivo GML, que se incluye en el expediente de la Representación Gráfica Alternativa (ver documentos del expediente), es que una vez se haya aceptado la RGA que modifica la superficie de una finca, ésta quede debidamente coordinada con Catastro y Registro, es decir, que coincida exactamente su superficie y lindes.

Para que eso ocurra, el paso final ha de ser la inclusión de la RGA a la cartografía catastral, mediante el ya sobradamente conocido archivo GML. Por lo tanto, éste tiene que encajar a la perfección con la cartografía catastral, ello significa que necesariamente debemos incluir tantos archivos como parcelas afecta nuestra alteración de superficie, aunque no estén incluidas en el procedimiento notarial de inmatriculación, segregación, etc…

Con todo lo expuesto, queda claro también, que el Informe de Validación Catastral, debe darnos positivo, ya que se es negativo, no encajará en la cartografía catastral, notificando el catastro al Registro la resolución negativa y quedando por tanto, la finca sin coordinar.

¿Para qué tanto trabajo por parte del Técnico, Notario, Registrador, y gasto económico por parte del propietario, si al final se queda todo a medias?

Topógrafos! La solución está en nuestras manos…

No olvidemos:

Según el apartado séptimo de la resolución de 29 de octubre de 2015, el técnico que subscriba la RGA deberá declarar, bajo su responsabilidad, que el trabajo se ha ejecutado cumpliendo las especificaciones técnicas contenidas en la resolución, siguiendo la metodología específica, no estar incurso en causa alguna que impida o limite el ejercicio legítimo de su profesión o de su incompatibilidad legal para su realización, así como el cumplimiento de los requisitos técnicos que se especifican el apartado 2 a,b,c,d,e.

 

Si tienes más interés en este tema, puedes consultar los siguientes artículos:

¿QUÉ INCLUYE UN GML?, DOCUMENTACIÓN A APORTAR

INFORME DE VALIDACIÓN CATASTRAL, POSITIVO O NEGATIVO

 

Próximamente:

GML O SUBSANACIÓN DE DISCREPANCIAS CATASTRALES?

Para estar al día en temas de propiedad puedes suscribirte al Blog o seguirnos en Facebook, Twitter  y Linkedin.

Casos reals: Camí públic convertit en privat?

Aquest cas real que vull compartir, tracte d’un petit camí interior d’una parcel·la privada, que s’estava reclamant com a públic. Tot i que en un primer moment,  tots els indicis històrics l’apuntaven com a tal, es va poder demostrar que a l’actualitat era un camí privat i sense sentit el seu ús públic.

Des de fora, pot semblar que tots els casos son iguals o mols semblants, però la veritat es que cada encàrrec que arriba, té les seves particularitats i te tots se n’extreuen experiències noves.

Posem-nos en situació, dues petites parcel·les de la mateixa propietat llindants entre sí, oficialment, la parcel·la del nord és urbana amb una casa, i la parcel·la del sud rústica. A la realitat, les dues parcel·les s’estan utilitzant con¡m a una sola, i la part rustica és zona d’aparcament i jardí de la casa. S’accedeix a la casa per el camí que separa les dues parcel·les que es pot continuar fins la plaça de l’església i aquí comença el conflicte…mirant el croquis s’entén millor.

L’Ajuntament, recolzat per alguns habitants del poble, reclamava aquest petit pas perquè acaba  a la plaça de l’Església, i era utilitzat antigament per anar al cementiri, encara que en l’actualitat aquest ja no existeix. Aquest primers indicis sí que ens portàvem a pensar que el camí va ser un pas de vianants o carros, per tan públic, al arribar a un lloc públic (església, cementiri…)

Però la realitat actual, és que aquest suposat camí, comença a la carretera principal coincidint amb l’inici de les parcel·les , ocupant la mateixa longitud de les parcel·les, aproximadament uns 50 metres, i arribant just la plaça de l’església, on antigament hi havia el cementiri que ara ja no existeix.

Altres indicis a favor dels meus clients (els propietaris d’aquestes parcel·les), és que el camí no tenia cap nom, segons la història registral consultada, els camins acostumaven a tenir algun com ben conegut per els habitants com, camí de l’església o camí del cementiri. Tampoc es va trobar cap document gràfic en el que sortís inventariat el camí en conflicte, ni al cadastre actual ni al cadastre històric. I em mes important actualment, que no existeix cap motiu per passar per allà, dins d’unes parcel·les, quan l’accés a l’església és i també era antigament per la carretera principal situada just al nord de la parcel·la urbana.

La conclusió que arribo, com en la totes les feines, és que s’ha d’estudiar mot bé cada cas i aprofundir al màxim, ja que aquest conflicte, comentat per sobre, donava a pensar que el camí és públic nomes per arribar a un lloc públic, i els propietaris d’aquestes parcel·les ara estarien veient com pot passar qualsevol per davant de casa seva sense cap sentit.

Com a pensament personal, no tècnic, es que poder els antics propietaris de les parcel·les deixaven passar als morts per no anar per la carretera general a la vista de tothom, i que el traçat era mes còmode per maniobrar amb els carros de morts.

Esperant que aquest hagi sigut un exemple del teu interès, pots deixar qualsevol comentari al respecte aquí mateix, o contactar per mail a mmoll@molltopografia.com

Properament:

Seguirem compartint casos reals que ens anem trobant cada dia, per apropar-te una mica mes al mon de la topografia de propietat, o topografia de conflictes…

Per estar al dia en temes de propietat et pots subscriure al Blog o seguir-nos a Facebook, Twitter i Linkedin