Excés de cabuda, casos reals

Segons ens va requerir el Jutjat corresponent i com a pèrit judicial, vam tenir que realitzar l’amidament d’una finca (5), per tal de comprovar la seva superfície, donat que els propietaris de la finca 5, havien inicial el procediment judicial d’expedient de major cabuda, i els veïns afectats havien demanat una pericial contradictòria.

La part demandant és propietària entre d’altres, de la parcel·la 5, que te una superfície de 4.374,00 m2 derivada de l’escriptura d’herència, mentre que  la superfície cadastral és de 12.649,00 m2.

Donada la diferència de superfícies es demana pèrit per realitzar l’amidament de la finca tenint en consideració els límits de les parcel·les veïnes ja que es van oposar a la sol·licitud.

La finca veïna A, té una superfície registral de 1.614,00 m2 i una superfície cadastral de 1.670,00 m2.

La finca veïna B, té una superfície registral de 2.214,00 m2 i una superfície cadastral de 1.822 m2.

La parcel·la número 5 queda físicament delimitada en tot el seu perímetre, el qual per el límit est parteix d’una fita de formigó existent i segueix la línia de reg fins arribar al camí veïnal, el límit sud i oest va seguint el mateix reg que va paral·lel al camí veïnal fins arribar al límit nord que queda definit en part per una tanca de fil i en part per la línia de façana de les construccions veïnes fins arribar a tancar a la fita descrita com inici del límit est.

Per la realització de les mesures de camp, es va  situar una “base” de radiació a la part central, dins la mateixa parcel·la número 5. Des d’aquest punt es va poder mesurar tot el perímetre de la parcel·la i el perímetre de les parcel·les veïnes A i B, costat nord de la parcel·la 5, únic límit amb possibles discrepàncies.

Es van definir els punts necessaris per delimitar amb precisió la superfície actual de les parcel·les, així com la situació exacta del reg, camí, tanques o fites existents.

exces cabuda

Com a conclusió es va trobar que la parcel·la número 5 de la demanda te una superfície actual de 12.648,00 m2, el seu límit perimetral queda perfectament definit en els costats sud, est i oest, per la línia definida físicament per el reg. I en el seu costat nord, limita amb les parcel·les A i B, el límit de separació entre les finques és una tanca de pals de ferro i fil, col·locada pels propietaris o actuals inquilins de les parcel·les A i B.

Per tal de poder concloure amb seguretat les mesures resultants de la parcel·la 5, es va realitzar la mesura de les parcel·les A i B comparant les superfícies resultants amb les registrals i cadastrals. Com es pot veure als quadres de resultats, la parcel·la A te una superfície lleugerament superior a la registral.

Per obtenir el resultat de la superfície de la parcel·la B, es van diferenciar dues parts, la primera de 1.840,64 m2 (quantitat molt semblant a la superfície cadastral), que es correspondria a la parcel·la pròpiament útil, i una segona part de 459,96 m2, corresponents al camí que segons s’extreu de l’escriptura, “e) Es pacto de esta venta que la porción adquirida por los propietarios A, descrita en la letra a), tendrán derecho de paso por una faja de terreno de tres metros de ancho que bordeará el linde norte de la finca adquirida por B, hasta llegar a la carretera, dejando al efecto constituïda la correspondiente servidumbre de paso de la que es predio dominante la finca descrita en la letra a) y sirviente la descrita en la letra b)“, la parcel·la B tindria una superfície total, per tant, de 2.300,60 m2. Superfície lleugerament superior a la registral.

Amb l’informe pericial obtingut, es va poder definir amb exactitud la superfície d’excés de cabuda que demandava la finca A, pràcticament igual a la seva superfície cadastral ja que s’adaptava a la realitat del terreny.

 

Properament:

Seguirem compartint casos reals que ens anem trobant cada dia, per apropar-te una mica mes al mon de la topografia de propietat, o topografia de conflictes…

Per estar al dia en temes de propietat et pots subscriure al Blog o seguir-nos a Facebook, Twitter i Linkedin

 

Segons ens va requerir el Jutjat corresponent i com a pèrit judicial, vam tenir que realitzar l’amidament d’una finca (5), per tal de comprovar la seva superfície, donat que els propietaris de la finca 5, havien inicial el procediment judicial d’expedient de major cabuda, i els veïns afectats havien demanat una pericial contradictòria.

 

La part demandant és propietària entre d’altres, de la parcel·la 5, que te una superfície de 4.374,00 m2 derivada de l’escriptura d’herència, mentre que  la superfície cadastral és de 12.649,00 m2.

 

Donada la diferència de superfícies es demana pèrit per realitzar l’amidament de la finca tenint en consideració els límits de les parcel·les veïnes ja que es van oposar a la sol·licitud.

 

La finca veïna A, té una superfície registral de 1.614,00 m2 i una superfície cadastral de 1.670,00 m2.

 

La finca veïna B, té una superfície registral de 2.214,00 m2 i una superfície cadastral de 1.822 m2.

 

La parcel·la número 5 queda físicament delimitada en tot el seu perímetre, el qual per el límit est parteix d’una fita de formigó existent i segueix la línia de reg fins arribar al camí veïnal, el límit sud i oest va seguint el mateix reg que va paral·lel al camí veïnal fins arribar al límit nord que queda definit en part per una tanca de fil i en part per la línia de façana de les construccions veïnes fins arribar a tancar a la fita descrita com inici del límit est.

 

Per la realització de les mesures de camp, es va  situar una “base” de radiació a la part central, dins la mateixa parcel·la número 5. Des d’aquest punt es va poder mesurar tot el perímetre de la parcel·la i el perímetre de les parcel·les veïnes A i B, costat nord de la parcel·la 5, únic límit amb possibles discrepàncies.

 

Es van definir els punts necessaris per delimitar amb precisió la superfície actual de les parcel·les, així com la situació exacta del reg, camí, tanques o fites existents.

 

 

Com a conclusió es va trobar que la parcel·la número 5 de la demanda te una superfície actual de 12.648,00 m2, el seu límit perimetral queda perfectament definit en els costats sud, est i oest, per la línia definida físicament per el reg. I en el seu costat nord, limita amb les parcel·les A i B, el límit de separació entre les finques és una tanca de pals de ferro i fil, col·locada pels propietaris o actuals inquilins de les parcel·les A i B.

 

Per tal de poder concloure amb seguretat les mesures resultants de la parcel·la 5, es va realitzar la mesura de les parcel·les A i B comparant les superfícies resultants amb les registrals i cadastrals. Com es pot veure als quadres de resultats, la parcel·la A te una superfície lleugerament superior a la registral.

 

Per obtenir el resultat de la superfície de la parcel·la B, es van diferenciar dues parts, la primera de 1.840,64 m2 (quantitat molt semblant a la superfície cadastral), que es correspondria a la parcel·la pròpiament útil, i una segona part de 459,96 m2, corresponents al camí que segons s’extreu de l’escriptura, “e) Es pacto de esta venta que la porción adquirida por los propietarios A, descrita en la letra a), tendrán derecho de paso por una faja de terreno de tres metros de ancho que bordeará el linde norte de la finca adquirida por B, hasta llegar a la carretera, dejando al efecto constituïda la correspondiente servidumbre de paso de la que es predio dominante la finca descrita en la letra a) y sirviente la descrita en la letra b)“, la parcel·la B tindria una superfície total, per tant, de 2.300,60 m2. Superfície lleugerament superior a la registral.

 

Amb l’informe pericial obtingut, es va poder definir amb exactitud la superfície d’excés de cabuda que demandava la finca A, pràcticament igual a la seva superfície cadastral ja que s’adaptava a la realitat del terreny.

 

 

 

 

Properament:

Seguirem compartint casos reals que ens anem trobant cada dia, per apropar-te una mica mes al mon de la topografia de propietat, o topografia de conflictes…

Per estar al dia en temes de propietat et pots subscriure al Blog o seguir-nos a Facebook, Twitter i Linkedin

 

 

Anuncios

Qué hacer antes de comprar una parcela?

Si estas pensando en comprar una parcela, seguramente te informaras de si tiene cargas o alguna afección, ¿has pensado también en comprobar su superficie y delimitación?

Sobretodo cuando se trata de una parcela urbana, debe cumplir con una superficie mínima para construir, con una distancia de fachada y otros elementos a tener en cuenta según la normativa urbanística de la zona.

Hace un tiempo, me llego un trabajo de unos clientes extranjeros, querían comprar una parcela urbana, pero antes de comprar querían comprobar sus límites y superficie, ya que en su país era habitual.

Se trataba de una parcela en una urbanización de viviendas unifamiliares, con la fachada principal a la calle, los laterales quedaban definidos por los muros vecinos ya construidos, y en la parte trasera el mismo final de los muros vecinos.

La superficie registral era de 827.40 m2, y la superficie catastral de 827.80 m2, se podría decir que perfectamente coincidentes.

Mirando la cartografía catastral sobre la ortofoto actualizada, aparentemente se veía bastante correcto. Aún así los clientes querían que les comprobara las medidas sobre el terreno y colocara hitos en los cuatro vértices.

Una vez tomadas las referencias de campo, calle y muros vecinales, se comparo en despacho, la medición de la parcela según sus linderos registrales, ya que venían descritos claramente con distancias lineales, obteniendo una superficie real de 834,27 m2, por lo que en principio no había problema ya que teníamos algo más de superficie de la esperada.

El problema que nos encontramos, es que colocando los hitos según las medidas lineales descritas en la nota simple registral, entrábamos una media de 0.40 m en el muro del vecino, para ser más exactos, el vecino se había pasado 0.40 m.

Al final, después de convencer a mis clientes, se opto por dejar el muro del vecino donde estaba, ya que no nos afectaba ni en la superficie ni en la distancia de fachada, obteniendo finalmente una superficie de 828.69 m2, igualmente superior a la registral.

¿Pero qué hubiera pasado si por culpa del muro vecinal, nos quedamos sin suficiente superficie o no cumplimos con la fachada mínima?

En cualquier caso, para estos cliente extranjeros, aunque acabaran comprando, no se llevaron una buena imagen de cómo están definidas las parcelas en nuestro país, y eso que en este caso, incluso para nosotros los técnicos, no valía la pena discutir nada y seguramente ni siquiera hacer comprobaciones de campo.

¿Tres superficies distintas? Por suerte, esperemos que con las nuevas leyes de propiedad y catastro, y con el paso de los años, consigamos fincas totalmente coordinadas, pero no coordinadas de cualquier manera, sino según la realidad física del terreno…ya nos entendemos…

Properament:

Seguirem compartint casos reals que ens anem trobant cada dia, per apropar-te una mica mes al mon de la topografia de propietat, o topografia de conflictes…

Per estar al dia en temes de propietat et pots subscriure al Blog o seguir-nos a Facebook, Twitter i Linkedin

Les 3 maneres d’actualitzar la superfície d’una finca

Aquesta setmana he estat estudiant cóm actualitzar la superfície d’una finca rústica, tant al cadastre com al registre de la propietat.

Després de les mesures realitzades a camp, on els límits de la finca estan perfectament identificats, amb fites antigues en la major part del perímetre, i per camins, carretera i tanques, vaig poder comprovar en quina situació es troba la finca en qüestió:

  • Diferències en la delimitació cadastral, per tant també en la superfície.
  • Diferencies superficials de mes del 50% en al descripció registral.

Cal destacar també, que els resultats obtinguts de les mesures de camp, s’assimilen molt amb la definició perimetral de la parcel·la cadastral històrica dels anys 50. Per tant podrem obtindre un informe “pericial” documentat de cóm hauria de ser la finca actual.

Opcions que tenim per resoldre la situació:

  1. SUBSANACIÓ DE DISCREPÀNCIES CADASTRALS: Podem presentar a la Gerència del Cadastre, plànol de la realitat perimetral i superficial de la parcel·la, signat pels veïns afectats. I al tenir el cadastre actualitzat, es sol·licita al Notari / Registrador, la modificació de la superfície de la finca (abans anomenat excés de cabuda).
  2. EXPEDIENT PER RECTIFICAR DESCRIPCIÓ, SUPERFÍCIE O LLINDARS. (Notarial). Amb l’informe tècnic ben documentat i plànol georreferenciat de la realitat de la finca (representació gràfica alternativa), es notificarà als colindants el procés iniciat perquè presentin al·legacions i proves.
  3. PROCEDIMENT JUDICIAL.

En principi, la primera opció seria la més fàcil, encara que el procediment cadastral sigui lent. Però en aquest cas tenim un important problema: Molt mala relació veïnal.

Veient aquest important contra, quasi hauríem d’anar directes a un procediment Judicial.

Tot i així, abans de prendre cap decisió, consultaré al Notari corresponent, per si veu factible iniciar l’Expedient Notarial (segona opció), ja que els colindants sembla ser que han de justificar el seu desacord amb proves.

En un proper article explicaré el desenllaç…

Properament:

Seguirem compartint casos reals que ens anem trobant cada dia, per apropar-te una mica mes al mon de la topografia de propietat, o topografia de conflictes…

Per estar al dia en temes de propietat et pots subscriure al Blog o seguir-nos a Facebook, Twitter i Linkedin

Finques que es van segregant i transmetent sense inscripció registral

finca ter

Aquest cas real és un interessant exemple d’una finca no inscrita al registre de la propietat, de la que hi ha hagut varies transmissions al llarg dels anys. Expliquem el llarg procés que es va fer per regularitzar la situació de la finca dels clients.

Tenim una finca 2, que no existeix com a finca registral, nomes ens podem orientar en la seva  situació per la cartografia cadastral on està correcte la seva titularitat cadastral, i veurem si coincideix amb la delimitació real. Segons la documentació que ens aporta la propietat, veiem que la finca prové d’una matriu sí inscrita amb el seu número registral.

Comencem mesurant  sobre el terreny la porció de finca dels clients, i la seva matriu, veient que en el límit nord, és el riu Ter a prop de la desembocadura al mar, per tant possiblement tindrà algun afecció.

Un cop extreta la informació gràfica obtinguda dels treballs topogràfics de camp, i grafiada la finca segregada i la seva matriu, obtenim la superfície real d’aquesta darrera. (25.000 m2)

Analitzant les escriptures veiem, que la finca matriu, única registrada, té una superfície registral de 13.000 m2, quan la seva realitat inicial es de 25.000 m2, i dic inicial perquè originalment limitava just amb la llera del riu, i ara té afeccions que veurem mes endavant.

Per tant el primer que ens trobem és un excés de cabuda.

Posteriorment, la finca matriu es va segregar en 5 porcions iguals de 2.600 m2 cada una, que ja no es van inscriure degut a l’excés de cabuda de la matriu. To i no estar inscrites, de les 5 segregacions i 5 propietaris diferents, al llarg del temps, en van anar fent diferents compravendes, noves segregacions i agregacions que evidentment no quedaven inscrites al Registre de la Propietat, nomes quedaven actualitzades al Cadastre.

En col·laboració amb el notari i l’advocat, vam preparar l’informe i plànols, visat per Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnic en Topografia, per iniciar el procediment d’excés de cabuda de la finca matriu, que permetria regularitzar a situació registral i desencadenaria la inscripció de la resta de transmissions realitzades notarialment al llarg del anys.

També s’havia de tenir en compte, que tot i que la finca matriu havia tingut una superfície real de 25.000 m2, la realitat del moment era diferent, segons la llei de costes, al trobar-nos amb el límit del riu just a la desembocadura d’aquest, i segons atermenament documentat, havíem de  situar la línia del domini públic marítim terrestre a 100 metres del cap del talús de la llera del riu. Per tant la finca es quedava amb 15.000 m2, i les 5 segregacions inicials amb 3.000 m2.

Finalment, després d’inscriure la finca matriu amb la superfície real, que curiosament coincidia amb la superfície cadastral (de les 5 parcel·les juntes), es vam poder inscriure la resta de transmissions.

Cal puntualitzar també, que es va tenir que demanar a l’Ajuntament corresponent, un informe de la no necessitat de presentar un projecte de segregació  de la finca matriu, al haver practicat la segregació abans de l’actual llei.

Esperant que aquest hagi sigut un exemple del teu interès, pots deixar qualsevol comentari al respecte aquí mateix, o contactar per mail a mmoll@molltopografia.com

Properament:

Seguirem compartint casos reals que ens anem trobant cada dia, per apropar-te una mica mes al mon de la topografia de propietat, o topografia de conflictes…

Per estar al dia en temes de propietat et pots subscriure al Blog o seguir-nos a Facebook, Twitter i Linkedin

Casos reals: Camí públic convertit en privat?

Aquest cas real que vull compartir, tracte d’un petit camí interior d’una parcel·la privada, que s’estava reclamant com a públic. Tot i que en un primer moment,  tots els indicis històrics l’apuntaven com a tal, es va poder demostrar que a l’actualitat era un camí privat i sense sentit el seu ús públic.

Des de fora, pot semblar que tots els casos son iguals o mols semblants, però la veritat es que cada encàrrec que arriba, té les seves particularitats i te tots se n’extreuen experiències noves.

Posem-nos en situació, dues petites parcel·les de la mateixa propietat llindants entre sí, oficialment, la parcel·la del nord és urbana amb una casa, i la parcel·la del sud rústica. A la realitat, les dues parcel·les s’estan utilitzant con¡m a una sola, i la part rustica és zona d’aparcament i jardí de la casa. S’accedeix a la casa per el camí que separa les dues parcel·les que es pot continuar fins la plaça de l’església i aquí comença el conflicte…mirant el croquis s’entén millor.

20170205_115221

L’Ajuntament, recolzat per alguns habitants del poble, reclamava aquest petit pas perquè acaba  a la plaça de l’Església, i era utilitzat antigament per anar al cementiri, encara que en l’actualitat aquest ja no existeix. Aquest primers indicis sí que ens portàvem a pensar que el camí va ser un pas de vianants o carros, per tan públic, al arribar a un lloc públic (església, cementiri…)

Però la realitat actual, és que aquest suposat camí, comença a la carretera principal coincidint amb l’inici de les parcel·les , ocupant la mateixa longitud de les parcel·les, aproximadament uns 50 metres, i arribant just la plaça de l’església, on antigament hi havia el cementiri que ara ja no existeix.

Altres indicis a favor dels meus clients (els propietaris d’aquestes parcel·les), és que el camí no tenia cap nom, segons la història registral consultada, els camins acostumaven a tenir algun com ben conegut per els habitants com, camí de l’església o camí del cementiri. Tampoc es va trobar cap document gràfic en el que sortís inventariat el camí en conflicte, ni al cadastre actual ni al cadastre històric. I em mes important actualment, que no existeix cap motiu per passar per allà, dins d’unes parcel·les, quan l’accés a l’església és i també era antigament per la carretera principal situada just al nord de la parcel·la urbana.

La conclusió que arribo, com en la totes les feines, és que s’ha d’estudiar mot bé cada cas i aprofundir al màxim, ja que aquest conflicte, comentat per sobre, donava a pensar que el camí és públic nomes per arribar a un lloc públic, i els propietaris d’aquestes parcel·les ara estarien veient com pot passar qualsevol per davant de casa seva sense cap sentit.

Com a pensament personal, no tècnic, es que poder els antics propietaris de les parcel·les deixaven passar als morts per no anar per la carretera general a la vista de tothom, i que el traçat era mes còmode per maniobrar amb els carros de morts.

Esperant que aquest hagi sigut un exemple del teu interès, pots deixar qualsevol comentari al respecte aquí mateix, o contactar per mail a mmoll@molltopografia.com

Properament:

Seguirem compartint casos reals que ens anem trobant cada dia, per apropar-te una mica mes al mon de la topografia de propietat, o topografia de conflictes…

Per estar al dia en temes de propietat et pots subscriure al Blog o seguir-nos a Facebook, Twitter i Linkedin

Passos a seguir en la Delimitació de finques rústiques – Xerrada Ajuntament de Brunyola

Guió de la XERRADA SOBRE DELIMITACIÓ DE FINQUES RÚSTIQUES, realitzada a l’Ajuntament de Brunyola el passat 21 novembre 2016.

  1. PRESENTACIÓ
  2. FINQUES DELIMITADES SOBRE EL TERRENY
  3. PROBLEMES EN FINQUES NO DELIMITADES
  4. SOLUCIONS

4.1. CADASTRE

4.2. NOTARIA/REGISTRE DE LA PROPIETAT

4.3. EXPEDIENT DE DESLINDE

  1.  PRESENTACIÓ

Margarita Moll Pons, Enginyer Tècnic en Topografia. Col·legiada 4515, Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics en Topografia de Catalunya.

Amb 15 anys d’experiència en:

– Mesura per obtindre la superfície real, delimitació (deslinde) i finalment, col·locar fites,

– Esbrinar la titularitat de camins que limiten dues finques o passen per dins una finca…( el camí es el límit però, està dins de la finca o fora?)

– Informes pericials de límits de finques (conflictes entre veïns)

Qui ens truca: Propietari particular

Quin problema té?

– Ha comprat una finca i la vol delimitar (o abans de comprar venedor i comprador volen comprovar la superfície…menys habitual..)

– Té una finca i s’ha adonat que al cadastre té 5000 m2 i al registre/escriptura 2000 m2, que té realment i com ho pot arreglar?

– El veí li ha agafat un tros, vol delimitar..

– Al veí li han marcat la finca i em diu que el límit no es correcte…

Qui em truca: Advocat

Quin problema té? Els mateixos…però se suposa que ja no troben acord amb el veí, necessiten un informe per el jutjat (farem el mateix estudi de la finca o finques, realitat física, documentació i cartografia històrica existent…informe complert amb mes detall per presentar al jutjat i que el jutge ho entengui..

Qui em truca: Jutjat

Ja hi ha uns informes de les dues parts, he d’estudiar els dos casos de manera totalment imparcial, i emetre Dictamen Pericials…

2. FINQUES DELIMITADES SOBRE EL TERRENY

És el cas perfecte, la finca està perfectament delimitada amb fites, o amb límits naturals com poden ser, marges de pedra, camins, rieres, regs, plantacions…

No hi ha cap conflicte, però s’ha de mirar si el cadastre i/o registre esta malament…..solució més fàcil….seguir el procediment del cadastre o registre per corregir l’error…(punt 4)

El millor per evitar conflictes és tenir fites!!!, evitem discussions de si el límit es el marge o el camí o el reg…

3. PROBLEMES EN FINQUES NO DELIMITADES

Haurem de buscar els seus possibles límits (partió),

Comparem els cadastres, des dels anys 50, primera referència gràfica de perímetres de finques, fins a l’actualitat.

Estudiem la descripció registral des de la primera inscripció si ha variat.

El mateix de les finques veïnes.

Mirem que la figura dibuixada segons els cadastre històric es correspongui amb algun element natural, segons la jerarquia de les costums catalanes en terres de pagès.“Costumari català” (termes,pas d’aigua, cingle o riba, marge, camí, paret-tanca-mot) i si les superfícies son semblants a les registrals de les finques que afectem. Es com fer un trencaclosques… no podem mirar únicament una sola finca, intentem si es pot també estudiar la finca veïna en conflicte.

I al final de l’estudi de la documentació i mesures realitzades, s’intenta parlar amb els veïns i acordar la col·locació de fites.

Un cop està clara la partió i marcat amb fites, s’ha d’actualitzar al cadastre i registre perquè tot quadri i evitar cap altre conflicte.(punt 4)

4. SOLUCIONS

4.1. CADASTRE

Quan l’escriptura està be!

El plànol/informe tècnic resultant de la realitat de la parcel·la, es presenta al cadastre amb un escrit sol·licitant l’esmena de discrepàncies.

El plànol ha d’estar signat per tots els propietaris afectats, facilitem i escurcem el procés ja que el cadastre ja no haurà de donar audiència als veïns, si han signat ja sabem segur que no s’oposaran a la modificació.

4.2. NOTARIA/REGISTRE DE LA PROPIETAT

Quan el cadastre concorda amb la realitat i s’ha de modificar l’escriptura

(Documentació requerida: instancia y certificació cadastral descriptiva y gràfica).

  • Ubicació i llindars correctes, nomes volem modificar la superfície però no excedeix del 10% de la cabuda inscrita, el registrador ho modifica directament.
  • Superfície mes del 10% y/o modificació de llindars. El registrador notifica la iniciació del procediment als titulars colindants per que en 20 dies compareixen per al·legar el que convingui, llavors el registrador decidirà segons el seu prudent entendre. Si és positiu, s’inscriu la rectificació y quedarà coordinat amb el cadastre. Si es negatiu perquè hi ha dubtes, el sol·licitant por instar el deslinde de finques compareixent davant el registrador o document públic (Notari), però ja es un altre procediment.

 Quan la realitat no coincideix amb el cadastre concorda amb la realitat i s’ha de modificar l’escriptura (també per excessos de cabuda)

(Documentació requerida: instancia, certificació cadastral descriptiva y gràfica, y Representació gràfica alternativa georreferenciada, con la exacta ubicación, delimitación, superfície y linderos, que serà la que modificarà el que figura al cadastre – GML – INFORME DE VALIDACIÓ CADASTRAL).

  • El registrador notifica la iniciació del procediment als titulars colindants per que en 20 dies compareixen per al·legar el que convingui, llavors el registrador decidirà segons el seu prudent entendre. Si és positiu, s’inscriu la rectificació y ho notifica al Cadastre que ho modifiquin segons Representació gràfica alternativa georreferenciada- GML – INFORME DE VALIDACIÓ CADASTRAL.

Si es negatiu perquè hi ha dubtes, el sol·licitant por instar el deslinde de finques compareixent davant el registrador o document públic (Notari), però ja es un altre procediment.

Aportació obligatòria de la Representació gràfica alternativa georreferenciada

Immatriculació (inscriure un finca per primera vegada,

Parcel·lació

Segregació

Divisió

Agrupació

Expropiació forsosa

Deslinde

 “Com a titular de la finca coordinada (coincident, realitat-cadastre-registre), es presumeix que la finca té la ubicació y delimitació geogràfica que consta incorporada al foli del Registre de la Propietat, la seva certesa a tots els efectes legals. Com a titular registral d’una finca colindant, per realitzar modificacions de superfície o llindars, si la finca que afecta esta coordinada podrà defensar-se davant una invasió o inexactitud en la rectificació que es pretengui realitzar.”

4.3. EXPEDIENT DE DESLINDE

Es tramita davant Notari del districte que correspongui

S’aportarà:

– Escrit sol·licitant l’expedient

– Certificació descriptiva i gràfica de la finca i dels colindants que afecta; no coincideix amb la realitat, s’ha aportar representació gràfica georeferrenciada.

– Documents o justificants que fonamenti el que es sol·licita.

El Notari ho comunicarà als afectats per que en 15 dies facin al·legacions y presentin proves. I en 30 dies hauran de comparèixer per buscar avinences entre ells.

Si hi ha acord, encara que sigui nomes d’algun llindar, autoritza l’escriptura pública.

Informarà a la Direcció General del Cadastre la rectificació realitzada, per mitjans telemàtics, aquest ha de modificar la parcel·la en un plaç màxim de 5 dies, i s’incorpora a l’escriptura pública.

El  Registrador, escriurà nota al marge, l’inici de l’expedient a totes les finques afectades, que caducarà als 2 anys si no s’ha resolt abans.

El  Registrador, suspendrà l’expedient si té dubtes de que sigui un negoci immobiliari o hipotecari.

AGRAÏMENT A L’AJUNTAMENT DE BRUNYOLA PER LA INICIATIVA DE PROPOSAR LA XERRADA SOBRE AQUEST TEMA, I A TOTS ELS ASSISTENTS, ESPERANT QUE FOS DEL SEU INTERÈS I SOLUCIONÉS DUBTES AL RESPECTE.

Quina utilitat té el Certificat de Superfície realitzat per l’Enginyer Tècnic en Topografia?

En situacions de compravenda de parcel·les o edificacions, es recomanable realitzar plànol topogràfic dels límits i superfície de la mateixa, d’aquesta manera tant el comprador com el venedor s’asseguren l’objecte de la transacció adjuntant un document tècnic al contracte.

Mitjançant el Certificat de Superfície signat per l’Enginyer Tècnic en Topografia, s’obtindrà la superfície real de la finca per així evitar futurs litigis.

A Molltopografia realitzem dos tipus de Certificats:

  • CERTIFICAT D’ESTUDI DE SUPERFÍCIE INICIAL. Consistent en la comprovació telemàtica de límits i superfícies segons les dades cadastrals i registrals mitjançant ortofotos i d’altres mitjans digitals, per tal de definir la superfície que més s’aproximi a la realitat o detectar possibles discrepàncies.
  • CERTIFICAT DE SUPERFÍCIE COMPLERT. Consistent en la comprovació in situ dels límits físicament definits a la parcel·la i la posterior comparació cadastral i registral. D’aquesta manera s’obtindrà la superfície real i precisa de la parcel·la o edificació.

A partir d’aquí, què passa quan no es coneixen els límits de la parcel·la?

En aquest cas ja passarem a realitzar un Estudi Topogràfic  o Informe Pericial per esbrinar quina és la superfície real de la parcel·la. A ser possible es completarà l’Informe amb l’Acta d’Atermenament entre els propietaris veïns. I si fora necessari ens encarreguem de tramitar l’alteració cadastral i/o registral als corresponents Organismes Públics.

Un Certificat de Superfície també pot ser molt  recomanable en situacions com Valoracions Immobiliàries i Taxacions, Afectacions per Expropiacions, Projectes Urbanístics …

Com ens podem fiar de la superfície cadastral o registral si en la majoria de casos no coincideixen?  Com podem fer una valoració sense conèixer la superfície real?