Casos reals, la prevenció: II – Delimitació de finques rústiques, com evitar litigis?

En aquest cas el client, propietari particular, va contactar amb nosaltres perquè tenia delimitat el terreny perfectament i volia un plànol que ho reflectís, per posteriorment portar-lo a l’Ajuntament i així poder fer altres tràmits que ara no venen al cas.

Vam anar a prendre les dades necessàries per delimitar gràficament el terreny, tenien fites recentment col·locades amb l’acord del veïns.

El fer el plànol que ens demanaven, sempre comparem con està el cadastre, i com sol ser habitual, la cartografia cadastral no tenia  res a veure amb la realitat.

xanet

Aprofitant que la delimitació era clara i consensuada amb els veïns, vam sol·licitar la seva signatura per realitzar l’acta d’atermenament, i amb la documentació necessària vam iniciar un expedient de subsanació de discrepàncies cadastrals.

 

D’aquesta manera, el client va quedar tranquil, el plànol que necessitava únicament per l’Ajuntament va servir per actualitzar diferències en la delimitació cadastral i per així evitar futurs conflictes.

Com en molts altres casos, s’iniciaran els tràmits per modificar les escriptures, o la modificació es farà quan hi hagi una transmissió de les finques, ja que amb la nova legislació, el més important és que les dades cadastrals siguin correctes.

 

 

Veure anteriors articles similars:

https://molltopografia.wordpress.com/2017/10/30/casos-reals-la-prevencio-delimitacio-de-finques-rustiques-com-evitar-litigis/https://wordpress.com/post/molltopografia.wordpress.com/585

 

Properament:

Seguirem compartint casos reals que ens anem trobant cada dia, per apropar-te una mica mes al mon de la topografia de propietat, o topografia de conflictes…

Per estar al dia en temes de propietat et pots subscriure al Blog o seguir-nos a Facebook, Twitter i Linkedin

Casos reals, la prevenció: Delimitació de finques rústiques, com evitar litigis?

Després d’una xerrada que vam fer en un Ajuntament, sobre delimitació de finques rústiques, ens va trucar un dels assistents per delimitar les finques de la seva propietat.

La meva sorpresa ve ser, al veure que no tenia cap problema previ amb els veïns, ni necessitava mesurar les finques per fer algún procediment concret, compravenda, segregació…senyal que la xerrada, que era preventiva, va fer els seus efectes.

El Sr Propietari, simplement volia tenir les finques ben mesurades, amb la majoria de fites ja existents, actualitzar el cadastre i les escriptures per tenir-ho tot correcte i coordinat.

Vam procedir a mesurar les finques, perfectament delimitades per carretera, camins, rieres, talussos i fites. Es van confeccionar els plànols corresponents, obtenint les superfícies reals mesurades. Com fem sempre, també es va comparar amb la cartografia cadastral històrica i actual, i observant que la concordança amb la descripció registral fos correcte.

finca brunyola

Un cop definides les finques i preparats els plànols, es va procedir a fer l’Acta d’Atermenament, signada per el propietaris veïns, per seguidament presentar la documentació a la Gerència del Cadastre corresponent.

De moment, fins aquí s0ha arribat, al tenir la conformitat del cadastre, s’iniciaran els tràmits per modificar les escriptures, o la modificació es farà quan hi hagi una transmissió de les finques, ja que amb la nova legislació, el més important és que les dades cadastrals siguin correctes.

 

Properament:

Seguirem compartint casos reals que ens anem trobant cada dia, per apropar-te una mica mes al mon de la topografia de propietat, o topografia de conflictes…

Per estar al dia en temes de propietat et pots subscriure al Blog o seguir-nos a Facebook, Twitter i Linkedin

 

Excés de cabuda, casos reals

Segons ens va requerir el Jutjat corresponent i com a pèrit judicial, vam tenir que realitzar l’amidament d’una finca (5), per tal de comprovar la seva superfície, donat que els propietaris de la finca 5, havien inicial el procediment judicial d’expedient de major cabuda, i els veïns afectats havien demanat una pericial contradictòria.

La part demandant és propietària entre d’altres, de la parcel·la 5, que te una superfície de 4.374,00 m2 derivada de l’escriptura d’herència, mentre que  la superfície cadastral és de 12.649,00 m2.

Donada la diferència de superfícies es demana pèrit per realitzar l’amidament de la finca tenint en consideració els límits de les parcel·les veïnes ja que es van oposar a la sol·licitud.

La finca veïna A, té una superfície registral de 1.614,00 m2 i una superfície cadastral de 1.670,00 m2.

La finca veïna B, té una superfície registral de 2.214,00 m2 i una superfície cadastral de 1.822 m2.

La parcel·la número 5 queda físicament delimitada en tot el seu perímetre, el qual per el límit est parteix d’una fita de formigó existent i segueix la línia de reg fins arribar al camí veïnal, el límit sud i oest va seguint el mateix reg que va paral·lel al camí veïnal fins arribar al límit nord que queda definit en part per una tanca de fil i en part per la línia de façana de les construccions veïnes fins arribar a tancar a la fita descrita com inici del límit est.

Per la realització de les mesures de camp, es va  situar una “base” de radiació a la part central, dins la mateixa parcel·la número 5. Des d’aquest punt es va poder mesurar tot el perímetre de la parcel·la i el perímetre de les parcel·les veïnes A i B, costat nord de la parcel·la 5, únic límit amb possibles discrepàncies.

Es van definir els punts necessaris per delimitar amb precisió la superfície actual de les parcel·les, així com la situació exacta del reg, camí, tanques o fites existents.

exces cabuda

Com a conclusió es va trobar que la parcel·la número 5 de la demanda te una superfície actual de 12.648,00 m2, el seu límit perimetral queda perfectament definit en els costats sud, est i oest, per la línia definida físicament per el reg. I en el seu costat nord, limita amb les parcel·les A i B, el límit de separació entre les finques és una tanca de pals de ferro i fil, col·locada pels propietaris o actuals inquilins de les parcel·les A i B.

Per tal de poder concloure amb seguretat les mesures resultants de la parcel·la 5, es va realitzar la mesura de les parcel·les A i B comparant les superfícies resultants amb les registrals i cadastrals. Com es pot veure als quadres de resultats, la parcel·la A te una superfície lleugerament superior a la registral.

Per obtenir el resultat de la superfície de la parcel·la B, es van diferenciar dues parts, la primera de 1.840,64 m2 (quantitat molt semblant a la superfície cadastral), que es correspondria a la parcel·la pròpiament útil, i una segona part de 459,96 m2, corresponents al camí que segons s’extreu de l’escriptura, “e) Es pacto de esta venta que la porción adquirida por los propietarios A, descrita en la letra a), tendrán derecho de paso por una faja de terreno de tres metros de ancho que bordeará el linde norte de la finca adquirida por B, hasta llegar a la carretera, dejando al efecto constituïda la correspondiente servidumbre de paso de la que es predio dominante la finca descrita en la letra a) y sirviente la descrita en la letra b)“, la parcel·la B tindria una superfície total, per tant, de 2.300,60 m2. Superfície lleugerament superior a la registral.

Amb l’informe pericial obtingut, es va poder definir amb exactitud la superfície d’excés de cabuda que demandava la finca A, pràcticament igual a la seva superfície cadastral ja que s’adaptava a la realitat del terreny.

 

Properament:

Seguirem compartint casos reals que ens anem trobant cada dia, per apropar-te una mica mes al mon de la topografia de propietat, o topografia de conflictes…

Per estar al dia en temes de propietat et pots subscriure al Blog o seguir-nos a Facebook, Twitter i Linkedin

 

Segons ens va requerir el Jutjat corresponent i com a pèrit judicial, vam tenir que realitzar l’amidament d’una finca (5), per tal de comprovar la seva superfície, donat que els propietaris de la finca 5, havien inicial el procediment judicial d’expedient de major cabuda, i els veïns afectats havien demanat una pericial contradictòria.

 

La part demandant és propietària entre d’altres, de la parcel·la 5, que te una superfície de 4.374,00 m2 derivada de l’escriptura d’herència, mentre que  la superfície cadastral és de 12.649,00 m2.

 

Donada la diferència de superfícies es demana pèrit per realitzar l’amidament de la finca tenint en consideració els límits de les parcel·les veïnes ja que es van oposar a la sol·licitud.

 

La finca veïna A, té una superfície registral de 1.614,00 m2 i una superfície cadastral de 1.670,00 m2.

 

La finca veïna B, té una superfície registral de 2.214,00 m2 i una superfície cadastral de 1.822 m2.

 

La parcel·la número 5 queda físicament delimitada en tot el seu perímetre, el qual per el límit est parteix d’una fita de formigó existent i segueix la línia de reg fins arribar al camí veïnal, el límit sud i oest va seguint el mateix reg que va paral·lel al camí veïnal fins arribar al límit nord que queda definit en part per una tanca de fil i en part per la línia de façana de les construccions veïnes fins arribar a tancar a la fita descrita com inici del límit est.

 

Per la realització de les mesures de camp, es va  situar una “base” de radiació a la part central, dins la mateixa parcel·la número 5. Des d’aquest punt es va poder mesurar tot el perímetre de la parcel·la i el perímetre de les parcel·les veïnes A i B, costat nord de la parcel·la 5, únic límit amb possibles discrepàncies.

 

Es van definir els punts necessaris per delimitar amb precisió la superfície actual de les parcel·les, així com la situació exacta del reg, camí, tanques o fites existents.

 

 

Com a conclusió es va trobar que la parcel·la número 5 de la demanda te una superfície actual de 12.648,00 m2, el seu límit perimetral queda perfectament definit en els costats sud, est i oest, per la línia definida físicament per el reg. I en el seu costat nord, limita amb les parcel·les A i B, el límit de separació entre les finques és una tanca de pals de ferro i fil, col·locada pels propietaris o actuals inquilins de les parcel·les A i B.

 

Per tal de poder concloure amb seguretat les mesures resultants de la parcel·la 5, es va realitzar la mesura de les parcel·les A i B comparant les superfícies resultants amb les registrals i cadastrals. Com es pot veure als quadres de resultats, la parcel·la A te una superfície lleugerament superior a la registral.

 

Per obtenir el resultat de la superfície de la parcel·la B, es van diferenciar dues parts, la primera de 1.840,64 m2 (quantitat molt semblant a la superfície cadastral), que es correspondria a la parcel·la pròpiament útil, i una segona part de 459,96 m2, corresponents al camí que segons s’extreu de l’escriptura, “e) Es pacto de esta venta que la porción adquirida por los propietarios A, descrita en la letra a), tendrán derecho de paso por una faja de terreno de tres metros de ancho que bordeará el linde norte de la finca adquirida por B, hasta llegar a la carretera, dejando al efecto constituïda la correspondiente servidumbre de paso de la que es predio dominante la finca descrita en la letra a) y sirviente la descrita en la letra b)“, la parcel·la B tindria una superfície total, per tant, de 2.300,60 m2. Superfície lleugerament superior a la registral.

 

Amb l’informe pericial obtingut, es va poder definir amb exactitud la superfície d’excés de cabuda que demandava la finca A, pràcticament igual a la seva superfície cadastral ja que s’adaptava a la realitat del terreny.

 

 

 

 

Properament:

Seguirem compartint casos reals que ens anem trobant cada dia, per apropar-te una mica mes al mon de la topografia de propietat, o topografia de conflictes…

Per estar al dia en temes de propietat et pots subscriure al Blog o seguir-nos a Facebook, Twitter i Linkedin